Sitges 2013: Patrick
Pel·lícules del diumenge 13
Patrick (2013)
SinopsiUna infermera entra a treballar en un centre experimental per pacients en coma. Allà coneixerà al pacient anomenat Patrick sobre el que s'està experimentant.
Crítica
Com molt bé va dir el seu director, Mark Hartley, si voleu subtilitat Patrick no és la vostra pel·lícula. Des d'un primer moment es nota que Hartley ha fet una cinta per quedar-se a gust i no ha intentat ni per un moment fer un producte de qualitat. Completament plena de tòpics, ensurts fàcils i pujades de volum, la pel·lícula seria un complet despropòsit si no fos perquè tot aquests nyap es fa a consciència.
El que més m'ha agradat és el ritme, que es construeix a base d'ensurts pocasoltes. De fet, m'atreviria a dir que no passa ni un minut sense que hi hagi un ensurt fàcil, aleatori i completament gratuït. En aquest sentit és tant exagerat que va acabar per semblar-me graciós. Tot i això, al tram final perd la poca dignitat que li quedava i acaba per provocar una mica de vergonya aliena.
La veritat, mirar per mirar, és més recomanable mirar altres produccions d'aquesta mena com Willard (2003) que és molt més entretinguda.
El millor: doncs poca cosa, algun diàleg està bé però en general no té ni cap ni peus
El pitjor: el final és de vergonya aliena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada