El format del guió cinematogràfic

Aquest és el tercer article dedicat al format del guió cinematogràfic, i l'últim. En aquest cas desgranaré una mica l'estructura. L'article està destinat principalment a gent que vulgui llegir guions, per escriure'n millor feu servir un programa especialitzat.

La primera plana del guió conté la portada, que bàsicament posa l'autor, el nom i informació variada. El format està força estandarditzat, però crec que qui vulgui escriure'n mirarà exemples.

Tradicionalment, els guions comencen amb FADE IN, que vol dir que del negre passem a la imatge (crec que en català se'n diu obrir de negre) però no sempre és així. Seguidament ja comença la primera capçalera.

Capçalera d'escena (Slug): el guió cinematogràfic es divideix en escenes i les capçaleres d'escena tenen un format rígid amb quatre partícules. La primera és el número d'escena, totes les escenes d'una pel·licula estan enumerades. La següent partícula és si és una escena d'interior (INT) o d'exterior (EXT). Després s'indica en quin escenari passa (per exemple Uncle Bob's Pancake House). I finalment, l'última partícula és el moment del dia (DAY, NIGHT, DAWN...) o bé la relació amb l'escena anteriors (MOMENTS LATER, CONTINUOUS).

Acció: seguit de la capçalera d'escena, es posa una descripció del que està passant. Sol ser força llarg i està escrit en present aprofitant la major part de l'ample de la fulla. Els blocs d'accions es posen tant a l'inici i al final d'escenes com enmig dels diàlegs i no solen ocupar més de 10 línies.

Nom del personatge: a diferència del teatre novel·lat al que estem acostumats, els diàlegs del guió deixen una línia sencera per indicar qui parla. Aquesta línia conté el nom del personatge en majúscules i centrat a la fulla. És possible que després del nom apareguin sigles entre parèntesi per indica alguna caràcterística especial. Les més comunes són:

• (V.O.) Voice Over vol dir que l'actor no està físicament allà sinó que fa de narrador.
• (O.S.) Off screen vol dir que el personatge no surt a l'escena però està a prop i se'l sent.

Diàleg: les línies de diàleg sempre van a la línia següent d'un nom de personatge i apareixen amb uns marges força grans tant per la dreta com per l'esquerra. El text en majúscules significa èmfasi o cridar, com en els xats.

Directrius entre parèntesis (Parenthetical Direction):  a vegades, un diàleg pot contenir algunes directrius per facilitar la comprensió. Aquestes directrius tallen el diàleg amb salts de línia i es presenten indentades en relació amb el diàleg. Les directius són sempre petites anotacions de l'estil (to Mr. White).

Finalment, quan un diàleg segueix a la següent pàgina, sol posar-se una nota alineada la dreta on es diu (CONTINUED).

Ja sé que explicat és difícil d'entendre. Per això ha continuació us poso una imatge on es ressalten les parts d'una pàgina de guió. En aquest cas la primera escena de Reservior Dogs (1992), feu clic per ampliar.

Exemple de pàgina de guió amb els elements ressaltats

Equivalència de la tipografia del guió cinematogràfic

A arrel de l'anterior article, vaig començar a mirar-me una mica com era el format del guió cinematogràfic. La veritat és que té algunes coses curioses que podeu consultar aquí.

Un cosa que des de sempre m'havia sobtat era el fet que tots els guions s'escriguin amb una tipografia monoespaiada (on totes les lletres ocupen al mateix). Això és curiós tractant-se de textos llargs ja que el monoespaiat és més difícil de llegir que una tipografia d'amplada variable.

La meva primera conclusió va ser que ho feien per herència de quan s'escribia amb màquina d'escriure i, si bé en part és això, té un motiu molt més pràctic. En ocupar totes les lletres el mateix, cada línia té el mateix nombre de caràcters i es calcula que una fulla tipus carta escrita amb courier mida 12 equival a un minut de diàleg.

Exemple de pàgina de guió cinematogràfic

Lògicament aquesta mètrica no és aplicable a Europa perquè no fem servir el format carta sinó el DIN A4. De fet, a Europa no hi ha estipulada cap tipografia concreta. Tot i això, com que m'ha semblat pràctic he fet un parell de proves ràpides per buscar quina seria la mida equivalent.

Per calcular-ho he fet algunes proves:

• Una pàgina ocupada totalment per text
• Tres pàgines de guió cinematogràfic (el Mag d'Oz)

Després de les proves he arribat a la conclusió que la mida que més s'aproxima és Courier a 12'5 punts. Si bé amb el full ple de text la millor aproximació és 12'3 (on queden només 3 caràcters per quedar igual), quan hi ha diàlegs el format que surt per defecte de Celtx queda millor amb 12,5~12,6.

Pàgina plena de caràcters

Un altre tema a tractar seria si els tabulats haurien de ser iguals a Europa que a Estats Units. En tot cas, potser en pròxims articles descric una mica més el format.

Celtx, programa per a projectes cinematogràfics

Ja sé que últimament no actualitzo gaire, però és que el món real em té una mica atrafegat.

Avui, via un recull de notícies d'Gnu-Linux.cat he descobert un programa anomenat Celtx destinat a facilitar la creació de guions per a publicitat, cinema, novel·les, còmics i l'exportació a formats estàndard. Pel que es veu no és l'únic programa orientat al tema, però sí que és el primer de programari lliure (segons he entès).

Captura de l'etició de guions de Celtx

La veritat és que mai m'havia plantejat que existís un estàndard per a la creació de guions i projectes audiovisuals, suposo que estic massa acostumat al tòpic del guionista frustrat que va repartint guions en paper sempre que pot. De fet, tot i que he llegit fragments de guió, mai m'havia preguntat perquè el format dels diàlegs no es fa com en el teatre o en les novel·les. Segueixo sense saber perquè, però com a mínim ara ja sé que es una imposició del format i no pas la ganduleria de l'escriptor.

Fitxes de personatges i actors

Celtx és una aplicació curiosa. L'he estat provant una estona i tinc la sensació de que em falten centenars de coses per descobrir. Manté registre d'actors, personatges, guions , storyboards, sktechbook... i fins i tot permet el treball en grup (però crec que això ja és una opció de pagament). Per fer una prova ràpida he simulat el que podria ser el primer capítol d'Axe Cop i el resultat ha sigut força satisfactori.

 Opció d'sketchbook

Un bon programa per qui pretengui dedicar-se als guions o, com jo, per si teniu curiositat sobre com es dissenyen els projectes audiovisuals. Això si, algunes opcions són molt bàsiques i disposen d'extensions de pagament per fer-les més sofisticades.